Aquí teniu una selecció de fotos que mostren la bellesa dels paisatges que podeu trobar a Sant Vicenç de Castellet. Voltar a primera hora del matí per Comauba, Vallhonesta, el clot del Tufau... seguint camins que vessen història és un plaer que no es pot descriure, s'ha de sentir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
1 comentario:
Hola David
sóc la Teresa Montsech,
m'agraden molt els teus blocs, i et comentaria vàries coses...
El dels paisatges és preciós, les imatges són molt guapes!
hi ha racons, indrets, històries, ancestres... bellesa del nostre entorn que encara sobreviu a la depredació insaciable de la nostra civilització...
és d'agrair la feina que et prens a recollir-la i transmetre-la!
I el bloc de l'Aina i l'Adrià és ben divertit i interessant!
La Sandra m'havia comentat alguna cosa al respecte de tot aquest treball que estàs fent sobre l'evolució del llenguatge dels teus fills. Ho trobo molt interessant...
Crec que és fascinant aquest procés tant natural que fem les persones d'aprendre i elaborar aquesta habilitat miraculosa de poder parlar i fer-nos entendre, de posar nom a totes les coses i verbalitzar el què volem, pensem o sentim.
De vegades jo també m'havia plantejat de prendre nota de segons quins invents o solucions lingüístiques que han anat adoptant les meves filles, ja que n'hi ha de molt divertits o curiosos, però el cas és que no ho he fet... Això que la Martina és especialista en inventar paraules que tenen tota la seva lògica!...
per exemple, abans d'anar a dormir, la Martina tenia l'afició de treure's "les porquilles" dels peus.Encara que els tingui nets, li encanta furgar-se els dits... Ara ja sap que la paraula porquilles no existeix, però és un mot que està entre les mandonguilles del nas i les porqueries...
I trobo genial l'expressió de l'Adrià de "prendre la vida", és a dir, el dret a caminar i passar el temps...
I si em permets la dissertació, crec que és una sentència profundament sàvia que convida a la reflexió!... el temps, en definitiva, és la vida, i sovint ens el prenen, o ens el venem, o acabem posposant l'ara(que al meu entendre és l'única realitat que hi fa niu), per un més tard que no existeix...
i bé,i la vida, tal i com diu l'Adrià, també és caminar. Ara, a fi de què, és l'elecció lliure que cadascú fem...)
Crec que les paraules son molt importants, i tal i com passa amb el medi, el llenguatge també s'està deteriorant i és important que en tinguem cura en la mesura de les nostres possibilitats.
Ah, i el dibuixet que ets tu també el trobo molt xulu!
Bé,ja no m'enrotllo més. Moltes felicitats!
Teresa
Publicar un comentario