Neu a les Muntanyes Russes i Castellet

El Puigsoler, emblema de l'excursionisme santvicentí

A 525 metres d'altitud el Puisoler, punt màxim de la serra de Vallhonesta, és una talaia magnífica que proporciona panoràmiques d'excepció sobre gran part del terme de Sant Vicenç i fins molt enllà, especialment els imponents massissos de Sant Llorenç i de Montserrat. A més de vèrtex geodèsic, la seva posició privilegiada l'han convertit en un emblema dels excursionistes locals, que hi tenen plantada una bandera, esparracada pel vent implacable, i un pessebre. L'ascenció al Puigsoler, si és en un fred matí d'hivern, és el millor remei antiestrès que el nostre entorn ens regala.

Vallhonesta, parc natural

Una petita porció del territori de Vallhonesta (en concret 221 ha) forma part actualment del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, compartit amb municipis del voltant, com Mura, el Pont de Vilomara, Rellinars, Vacarisses, etc. Aquest vídeo, produït per TVC, ens mostra el parc en la seva globalitat i òbviament també s'endinsa a Vallhonesta. Us animo a veure'l. Hi descobrireu indrets sorprenents. I tots, molt a prop de casa.

Les Muntanyes Russes, un bell laberint de sensacions

Les Muntanyes Russes de Sant Vicenç han atret sempre els cors intrèpids. I també els contemplatius. La seva particularíssima geomorfologia, amb contrastos cromàtics sorprenents, on conviuen de forma gairebé impossible l'erm esclarissat i la raconada obagosa, dóna com a resultat un paratge abassegadorament bell. Un laberíntic passadís de vegetació, entapissat de fullaraca olorosa, per on els reguerons tracen solcs d'humitat i còdols, flanquejat per parets de fantasia, capriciosos xaragalls blaus que la imaginació infantil ha transformat en animats tobogans que, des d'antic, han vist baixar esbatanats somriures i genolls pelats.

Comauba a trenc d'alba

Es fa de dia a Comauba. És ple estiu, però a primera hora aquest indret és un suggerent mirador sobre can Vinyes i el torrent de la Serra. Aquí l'esperit queda inevitablement atrapat per la placidesa i el silenci, i la mirada, intentant abastar tanta bellesa es perd en l'horitzó.

Esclat primaveral al serrat de la Beguda

El serrat de la Beguda, una esplèndida balconada que mira cap al massís de Montserrat, és un dels indrets més fascinants i desconeguts de Sant Vicenç. El terreny, abruptament desnivellat, cedeix una estreta llenca de pla per a les cases de la barriada, i de camí cap a Balçamuller abandona el seu caràcter esquerp per acollir afablement ondulats conreus que a la primavera ofereixen la vermellor eufòrica i embadalidora de les roselles.

Castellet des del pla de cal Costa

Castellet des del pla de cal Costa, amb una barraca de vinya en primer terme i Montserrat com a teló de fons. Una síntesi del paisatge santvicentí: antics camps de conreu, el turó de Castellet com a símbol permanent, i la muntanya de Montserrat, omnipresent i subjugadora.

La Serra, un dels masos forts de Vallhonesta

D'origen medieval, la Serra és una de les cases dominants de l'antic terme de Vallhonesta. Apareix esmentada als fogatges de 1.497 i 1.553 i durant segles ha estat escenari de llegendes i contalles populars. El seu pou, les seves tines, la proximitat al camí ral, la seva ubicació... n'han fet un dels emblemes de Sant Vicenç.

Tines de can Vinyes

Autèntiques joies del patrimoni santvicentí. Construïdes amb l'ancestral tècnica de la pedra seca, impermeabilitzades amb cairons de ceràmica vermellosa i cobertes amb falsa cúpula. N'hi ha quatre a l'exterior de la casa i dues més a dins. 

Dipòsits d'aigua de l'antiga estació del Nord

L'any 1914 la Companyia de Ferrocarrils del Nord es va interessar per Sant Vicenç per instal·lar-hi el dipòsit de màquines. A les reticències dels veïns es va sumar l'interès de Manresa per instal·lar-lo al seu municipi. Però l'Ajuntament de Sant Vicenç va saber reaccionar i mediar per evitar la pèrdua d'una infraestructura tan important. Tres anys més tard s'inaugurava el dipòsit i Sant Vicenç feia un pas fonamental en la seva història. Gràcies a l'arribada del ferrocarril (1859), dels 200 habitants de l’any 1867 s'havia passat a 1.429 l’any 1900. Després de la instal·lació del dipòsit (1917), l'arribada dels Ferrocarrils Catalans (1924) i l'electrificació de la línia (1929), la població de Sant Vicenç va arribar l'any 1930 a 3.037 habitants.

El balç de Castellet des del clot del Tufau

Diu la llegenda que un home, turmentat pels seus fracassos, es va voler llançar al buit des del capdamunt d'aquest balç. Però, en intentar-ho, una força misteriosa l'impedia precipitar-se al buit. No va ser fins que es va adonar que duia un escapulari de la Mare de Déu de Castellet, que va entendre aquell meravellós fenomen. Se'l va treure, el va penjar d'un arbre i, sense la protecció divina, va poder complir el seu desig.

Paisatges de Sant Vicenç de Castellet

Aquí teniu una selecció de fotos que mostren la bellesa dels paisatges que podeu trobar a Sant Vicenç de Castellet. Voltar a primera hora del matí per Comauba, Vallhonesta, el clot del Tufau... seguint camins que vessen història és un plaer que no es pot descriure, s'ha de sentir.